En entrar en una cambra hiperbàrica, el pacient respira oxigen pur a una concentració del 94%, cosa que desencadena una sèrie de processos fisiològics altament beneficiosos.

 

Aquesta hiperòxia accelera la formació de nous vasos sanguinis (angiogènesi), millora la circulació, regula l’estrès oxidatiu, estimula l’alliberament i diferenciació de cèl·lules mare, i enforteix la resposta del sistema immunològic.

 

A més, exerceix un potent efecte antiinflamatori i bactericida, ajudant a prevenir infeccions en ferides que encara no han cicatritzat.

 

En el tractament de la diabetis, especialment en casos de peu diabètic, la medicina hiperbàrica ha demostrat una eficàcia notable. Millora els símptomes en el 90% dels pacients i aconsegueix la curació completa de les ferides en un 60% dels casos.

 

Aquest percentatge pot elevar-se fins al 80% si el tractament s’inicia de manera precoç, abans que les lesions empitjorin o es converteixin en úlceres profundes.

 

L’oxigenació obtinguda en la cambra hiperbàrica contribueix a:

• Escurçar el temps de cicatrització en estimular la formació de vasos sanguinis.

• Augmentar l’eficàcia d’alguns antibiòtics.

• Eliminar bacteris que habiten en zones amb poca irrigació sanguínia.

• Activar les defenses de l’organisme per frenar les infeccions.

​

En pacients amb diabetis, també ajuda a controlar la retinopatia, ja que l’oxigen redueix la formació de cristalls de glucosa a la retina.

 

Així mateix, millora la neuropatia diabètica en regenerar els teixits danyats, reactivar la circulació i combatre els bacteris responsables de les infeccions.