En entrar en una cambra hiperbàrica, el pacient respira oxígen pur a una concentració del 94% , cosa que desencadena una sèrie de processos fisiològics molt beneficiosos.

 

Aquesta hiperòxia accelera la formació de nous vasos sanguinis (angiogènesi) , millora la circulació , regula l'estrès oxidatiu , i stimula l'alliberament i diferenciació de cèl·lules mare , i enforteix la resposta del sistema immunològic .

 

A més, exerceix un potent efecte antiinflamatori i bactericida , ajudant a prevenir infeccions en ferides que encara no han cicatritzat.

 

En el tractament de la diabetis, especialment en casos de peu diabètic , la medicina hiperbàrica ha demostrat una eficàcia notable. Millora els símptomes en el 90% dels pacients i aconsegueix la curació completa de les ferides en un 60% dels casos .

 

Aquest percentatge pot elevar-se fins al 80% si el tractament s'inicia de manera precoç , abans que les lesions empetorin o es converteixin en úlcers profunds.

 

L'oxigenació obtenida a la cambra hiperbàrica contribueix a:

• Acortar el temps de cicatrització a estimular la formació de gots sanguini.

• Augmentar l'eficàcia d'alguns antibiòtics.

• Eliminar bacteris que habitan en zones amb poca irrigació sanguínia.

• Activar les defensas de l'organisme per frenar les infeccions.

 

En pacients amb diabetis, també ajudar a controlar la retinopatia , ja que l'oxígen reduïx la formació de cristalls de glucosa a la retina.

 

Així mateix, millora la neuropatia diabètica en regenerar els teixits danyats, reactivar la circulació i combatre els bacteris responsables de les infeccions.